La pel·lícula entra a un edifici desgastat habitat per centenars de refugiats del conflicte entre Abkhàzia i Geòrgia, que va ocórrer el 1992. Un retrat de les ferides causades per la guerra, el desplaçament i el sentit d'estar suspès sobre res.
OFFICIAL SELECTIONS: Festival de Cannes/ Visions du Réel/ London International Documentary Film Festival/ Tbilisi International Film Festival
Viure en trànsit, supervivents en un edifici suspès en el buit
Des de la guerra entre Geòrgia i Abkhàzia, ocorreguda el 1992, centenars de persones que van escapar del conflicte continuen encara avui allotjades en un edifici de refugiats. La construcció, un bloc desgastat que, malgrat el seu estat, encara respira una bellesa orgullosa, acull els records i els desigs de diverses persones que encara recorden el seu lloc d'origen.
En una maniobra poètica, la càmera vola sobre el mar i aterra a prop de la façana de l'edifici i després s'endinsa dins la cerca de històries. Els residents ens expliquen els seus records, ens mostren un àlbum familiar i revelen els seus somnis trencats en un lloc on la vida sembla haver-se congelat, així com les seves esperances per a un futur millor.