Diga'm chaos

Diga'm caos. Un acordió per curar l'ànima.

Quan Floh, armada amb el seu acordió, comença una de les seves cançons a la Gran Plaça de Brussel·les, ho fa amb una energia ronca.

Com les cançons d'Edith Piaf, s'ancora les seves lletres en la tristesa del dia a dia, les tensions de la nostra societat i els conflictes del món. Però la poesia de Floh també està teixida amb les seves històries personals i els seus somnis, il·lustrats i animats en la pel·lícula.

La càmera del cineasta la segueix, de prop, amb sensibilitat. Així, el món apareix en el fons, fosc i difuminat. La llibertat de Floh és tan evasiva com una respiració, l'inhalació de l'acordió mentre s'omple d'aire abans de seguir el seu camí.