Totes les carreteres porten a afrin

Totes les carreteres porten a Afrin. El meu pare tan a prop i alhora tan lluny al mateix temps.

Convidada a conèixer la nova família del seu pare, un home kurd que viu en un petit poble de Síria, Arina, una noia russa, creua la frontera des de Turquia per entrar en terreny desconegut.

En una de les escenes de la pel·lícula, els fills del seu pare dormen en matalassos a la mateixa habitació mentre l'Arina els filma amb la seva càmera.

És un moment de mirar a l'altre, a aquelles persones que, en la seva tendra ingenuïtat, li treuen la figura del seu pare, tan lluny com ella mai havia pensat que seria.