La pel·lícula retrata les aspiracions i angoixes d'un jove contrabandista algerià transportant combustible a mula des del seu poble fins a la frontera marroquina.
AWARDS: Prix SCAM de l'Oeuvre Audiovisuelle, Moyen-métrage le plus innovant. Visions du Réel/ L’Oasis d'Argent (2ème prix long-métrage). Festival International du Film Arabe de Gabès/ Mention spéciale dans la compétition Documentaire. CINEMED/ Grand Prix du Festival. Festival du film documentaire arabo africain de Zagora/ Mention spéciale Long-métrage. Saint Louis Festival du film documentaire/ Prix « Regard sur l'autre ». Festival dei popoli/ Cistude d'Or. Rencontres Cinéma-nature
OFFICIAL SELECTIONS: Dubaï International Film Festival/ Visions du Réel/ FIDADOC/ Göttingen International Ethnographic Film Festival/ Golden Apricot/ Arménie Rencontres du film documentaire de Redeyef, Tunisie Rencontres cinématographiques de Bejaia/ LatinArab/ Festival International du Film Arabe de Gabès/ Nouvelle Calédonie Festival International du Film Indépendant de Bordeaux/ CINEMED/ Festival des cinémas d'Afrique/ Festival du film de famille/ Traces de vies/ France Le Maghreb des films/ Festival dei popoli/ Saint Louis Festival du film documentaire/ Enracinements/Déracinements/ Rencontres Internationales de Cinémas Arabes/ France Les hivernales du documentaire/ Black Movie/ Maghreb si loin si proche/ Peloponnisos International Documentary Festival/ Journées cinématographiques de Beyrouth/ Programmation durant 15 jours au Beursschouwburg/ ALFLIM/ Cinémas du Sud/ Rencontres Cinéma-nature/ Premiers gestes/ Cairo Cinema Days/ Étonnants voyageurs
Samir a la pols, un jove algèrien més enllà d'un paisatge árid.
El director Mohamed Ouzine torna a la seva natal Algèria per filmar el seu nebot Samir, un jove que es guanya la vida fent contraban de combustible a la frontera marroquina. Mentre que tots dos són família, no comparteixen els mateixos interessos ni les mateixes vistes sobre el paisatge que els envolta.
El clima árid, el terra marró i les muntanyes d'olor ocra són per a Samir una mena d'horitzó limitant, mentre que per a Ouzine, que va emigrar a França fa molts anys, encara és una preciosa imatge d'un territori que encara no entén ni pertany.
En la seva pròpia intimitat sorgeix un diàleg sobre la condició humana, envoltat per la esquifida esplendor del paisatge algèrià.