Noia a què coi

Noia a què coi, la llibertat de ser transgènere

Aquest documental indie autèntic és un encontre precís amb el tema de la transgresió de gènere, en el qual la frontera de gènere es travessa sempre en la mateixa direcció: des d'un punt de partida específic (dona/dona) fins a un punt final temporalment obert ("què coi"). 

Els cineastes retraten sis persones que per diferents raons adoptaran una identitat transgènere i la viuran de diferents i canviants maneres. En converses que són serioses, però encara no ansioses, que ens atrauen, els protagonistes s'enfronten a les condicions, conseqüències i, a vegades, circumstàncies bizarres de la seva decisió. 

La manera com ho fan és desarmantment oberta i sovint humorística, d'una manera que és increïble de veure. A causa de les belles imatges, s'han comunicat fàcilment profundes perspectives sobre la construcció de gènere i la sexualitat; i la confiança obvia dels protagonistes en el projecte de pel·lícula es pot atribuir a l'impressionant experiència dels directors.