En la Segona Guerra Mundial, una institució psiquiàtrica a França no només va haver de fer front a l'invasió nazi. El seu personal també va ser pioner en una manera revolucionària de tractar els pacients psiquiàtrics.
AWARDS: Special Mention at Visions du Réel
OFFICIAL SELECTIONS: 2019 World Premiere: Visions du Réel – National Competition/ International Premiere DOK Leipzig/ Solothurn Film Festival/ Rotterdam International Film Festival/ Göteborg Film Festival/ Traces de Vie, Alès – Itinérances Film Festival/ Nova cinema/ Rendezvous With Madness/ Cinemed Festival/ Festival International Aprèsvaran/ DOC-Cévennes
Les nostres Hores de Sort. Un manicomi psiquiàtric a França ocupada pels nazis
Durant la Segona Guerra Mundial, 45.000 pacients psiquiàtrics van morir a hospitals francesos. Només una instal·lació va sobreviure intacta: un manicomi a Saint-Alban, una localitat rural aïllada al centre de França.
A Saint-Alban, els metges, pacients, monges i infermeres treballaven conjuntament, per a la supervivència de tots. Amb resistència activa al fons, els metges van conduir tota una comunitat per elaborar una nova concepció de la psiquiatria i el paper del boig en la societat.
La lluita contra l'opressor nazi es va convertir en una lluita contra totes les formes d'opressió i confinament. Saint-Alban es va convertir en el cremor de la "psicoteràpia institucional" que va revolucionar els cuidats psiquiàtrics postguerra.