Hotel i pilota

Hotel i Pilota, postals diferents de l'esport de l'observació

Dos tipus d'inquilins molt diferents habiten el pla fix característic de la directora letona Laila Pakalnina. D'una banda, els cossos fèrtils i atlètics de joves i adults que fan exercici en una pista esportiva d'un poble petit. De l'altra, les presències tranquil·les i descansades de gent gran que s'allotgen en un petit hotel.

Aquest paisatge de dues cares s'uneix per la finestra d'una de les habitacions de l'hotel, una mena de marc natural que Pakalnina troba entre l'arquitectura de l'edifici. Aquesta decisió dóna lloc a una indagació observacional sobre els conceptes d'espai i cos. Alguns adolescents jugant a futbol. Sessió d'entrenament de l'equip local d'halterofília. Un hoste adormit que ronca. Una minyona aspirant la catifa.

L'objectiu de detenir-se en aquestes dues realitats que succeeixen al mateix temps, segons el director, és adonar-se de la incoherència de la vida, com si ens miréssim el melic a través d'un mirall. D'aquesta manera, amb gràcia i filosofia, tornem a quedar-nos en un altre univers creat per una de les cineastes més notòries de Letònia, un país que s'assembla molt a les seves pel·lícules.