El successor segueix un antic fabricant de mines terrestres a Bòsnia i Hercegovina en un viatge on tindrà l'oportunitat de reconciliar-se amb ell mateix i fer front als fantasmes del seu passat.
El successor, trencant el silenci de les mines terrestres d'una guerra
Les façanes dels edificis d'habitatges a Sarajevo esquitxades amb les ferides dels canons, tot això mostrat com en una fotografia hermosejada. Això és la descripció d'un dels encadres d'aquest documental. És alhora la imatge ambivalen de la guerra i l'art, els dos eixos que sustenten l'enfoque del director Mattia Epifani quan va rodar el viatge de Vito Alfieri Fontana, l'hereu de Tecnovar, una fàbrica de mines terrestres, a Bòsnia-Herzegovina, l'únic lloc on pot purgar la culpa que gradualment s'ha apoderat de ell.
Després de prendre possessió de la fàbrica que el seu pare va fundar, el temps ha fet una empremta a la consciència de Vito, que es sent de qualque manera responsable de milers de vides condemnades per la fàbrica industrial que ha heretat. Una d'aquestes vides és la de Nijaz Nemic, un esquiador paralímpic que va perdre la seva cama quan va trepitjar un dels milers de mines terrestres que encara romanen sota terra en un espera mortal. L'encontre de Vito i Nijaz és una cara a cara catàrtic, una prova de humanitat i perdó entre dos successors d'una guerra fatal.