Amunt i avall és una muntanya russa, brutal i rítmica, porta cinc supervivents al remolí diari a través d'un món apocalíptic. Un viatge de reptes i bellesa en llocs incòmodes: Rick i Cindy, el Padrí Lalo en els canals d'inundació profunds sota la brillant franja de la Ciutat del Pecat. Dave al desert sec i solitari de Califòrnia i April en una simulació per a una missió a Mart en el desert de Utah. A través del treball, el dolor i les rialles, som traslladats a un món desconegut, però ràpidament descobrim que les ànimes que trobem potser no són tan diferents de les nostres.
Amunt i avall, astronautes i clavells
Amunt i avall ens confronta, en els seus primers minuts d'introducció, amb la inusual contrast dels sub-móns als quals submergirem a continuació. La passejada inquietant d'un home que il·lumina amb una llanterna un immens túnel i, per una altra banda, el que semblaria a primera vista com un trio d'astronautes explorant un territori marcià, apareixen davant els nostres ulls com dues escenes impossibles de connectar.
La segona pel·lícula de llargmetratge del director suís Nicolas Steiner, esculpeix i es desenvolupa lentament mostrant un prisme de retrats d'éssers humans rebutjats per la civilització normalitzadora. Homes i dones que esgarrapen identitats extraordinàries tant entre els clavells de la ciutat de Las Vegas, com en els deserts interminables de l'Oest americà.
April, una ex-combatent a l'Iraq, troba en el desert vermell de Utah l'escapada que busca explorant el seu territori vestida amb una disfressa d'astronauta. Rick, Cindy i Lalo fan dels clavells la seva barricada contra la socialització de l'exterior. Finalment, David esforça a comunicar amb Déu amb els objectes que té a la mà, aïllat en un refugi del desert californià. Amunt i avall és un poema aclaparador, entre distòpic i cru en el seu realisme, sobre l'exili humà més íntim i els espais als quals s'aferra.