Bressol de gat

Bressol de gat, la vida d'una jove dona filmada des de l'asimetria

Al Bressol de gat, les escenes fluides de Joana Santos, una jove portuguesa una mica rebel, semblen una provocació permanent a l'edat adulta. De vegades tendre, sempre juganera, de vegades tossuda, el plantejament desenfadat de la Joana a la vida convida a una posada en escena segons un temperament variable.

En aquest documental inusual, els directors Filipa Reis i Joao Miller Guerrra fan de l'estat d'iniquitat un benefici de la seva aproximació cinematogràfica. Basat en un guió de Pedro Pinho, els cineastes usen l'imaginari de la narració visual de les pel·lícules de ficció per resoldre un dilema etern en el treball documental: com filmar la vida de algú qui realment existeix.

No és sorprenent que una conversa trivial entre Joana i la seva millor amiga quan surten de l'escola es filmi a través d'un cuidat moviment de càmera que les segueix en un pla en moviment mentre caminen pel voral. La càmera llavors muta en la seva gravetat quan arriba el moment de registrar Joan a la intimitat del seu llit mentre juga amb la seva filla petita. Tampoc hi ha dubte a l'hora de deixar les lents òptiques fixes per captar, al cor de la pel·lícula, una declaració reveladora del nostre protagonista, l'amant del qual paga condemna a la presó.

La forma de la pel·lícula es basa en la premissa d'un problema la solució del qual no exigeix una estratègia homogènia. El gran assoliment de Bressol de gat és potenciar la versemblança de la vida d'algú que ens sembla proper tant per la seva angoixa com per les seves aspiracions, tot a través d'un tractament cinematogràfic tan asimètric com la vida mateixa.