Inspirats per les cançons populars de l'època de la depressió, la cineasta Shelley Saywell i la cantant i activista Lorraine Segato es van proposar documentar la música i les històries d'aquells que viuen al marge de la societat i descobreixen la seva ànima a través de les seves cançons als carrers de Toronto. És un viatge que ens porta per pistes abandonades, sota ponts, dins de refugis, cases d'habitacions i carrerons, i celebra la música i la supervivència dels qui viuen a l'exterior.
Cançons de desànim, la música dels carrers de Toronto
La cantant i activista social Lorreine Segato ens guia pels carrers de Toronto per conèixer els artistes de carrer que formen la banda sonora d'aquest vibrant canadenc.
Tots ells són músics que han decidit una vida humil al marge urbà fred, on la passió per la música és el principal combustible per mantenir-los calents.
Una dona que passa per aquí pregunta: "Sou persones sense sostre?" i un dels membres de Railyard Ghosts, una banda que combina música country i reggae a les voreres de la ciutat respon "No, som a casa lliures".
La pel·lícula es desenvolupa sobre el desig de Segato de reunir aquests artistes i fer un registre sonor en directe de les seves presentacions itinerants.