Càmera/dona

La dona càmera, la lent de l'emancipació

La càmera a la mà, Khadija, una mare divorciada, es desplaça a través del conservadorisme de la societat marroquina per filmar el que podria ser un mirall del seu passat. De nit, treballa com a càmera filmant les noces celebrades a Casablanca, una cerimònia que segueix sent una fita en la tradició del païs que marca la vida de les dones marroquines, moltes de les quals s'han de casar en contra de la seva voluntat.

En aquesta pel·lícula, dirigida per la cineasta marroquina Karima Zouibir, es troba una mirada al canvi del paper de la dona en el seu païs. Cada dia, més dones com Khadija es divorcien després d'anys de convivència conjugal, una decisió que, tot i ser alliberadora, pot convertir-se en un pes difícil de portar a causa de l'opinió conservadora controladora, fins i tot dels qui són familiars propers.

D'aquesta manera, Khadija es troba davant la negativa de la seva família a continuar el seu treball com a càmera, un treball que desenvolupa amb orgull cada vegada que col·loca el seu ull darrere de l'objectiu. Aquest enfocament sobre la quotidianitat de Khadija gravita en un respecte que permet trobar la polpa del personatge entre els silencis dels temps "morts" a les escenes. El contrast entre la celebrada esperança en els rostres de les núvies que filma i la mundanitat de la seva pròpia solitud domèstica sembla reflectir un cert destí de la dona marroquina que ella mateixa encarna. Un contrapunt que, lluny de ser compassiu, emmarca un personatge femení que esculpeix la seva pròpia emancipació amb el curiós poder d'una lent cinematogràfica.