Un poema cinematogràfic sobre Belén Palacios, una pagesa, líder social i renomada música de Quitiplá, un ritme afrovenezolà plena d'acústica, religió i mística.
Belén, l'eco d'una dona dedicada a la música del seu poble
Com filmar l'absència d'un personatge que durant la seva vida va omplir de música tots els espais que va visitar? Aquest sembla ser el dilema de la directora Adriana Vila abans de filmar aquest retrat pòstum de Belén Palacios, líder cultural, pagesa i promotora de Quitiplá, un ritme musical afroveneçolà.
El resultat és una pel·lícula on el silenci deixa pas a sons infinits. Les veus d'arreu del món dels que la van conèixer ens explicarien anècdotes sobre la seva vida. També hi ha el cop buit de les tiges semblants al bambú de Quitiplá que generen un dolç rebombori quan són colpejades contra el terra.
També hi ha la pròpia veu de Belén que ofereix els seus testimonis durant una sèrie d'entrevistes realitzades al llarg dels anys. Tot l'anterior conformen un panorama sonor que no és més que el ressò d'una existència que marcarà durant anys el petit poble de cacau de Tapipa, a la costa nord de Veneçuela, el lloc on va néixer definitivament.