Aquesta és la meva foto quan estava mort

Aquesta és la meva foto quan estava mort, el retrat d'un supervivent

Bashir tenia només quatre anys quan ell i el seu pare Mamoun Mraish, un alt líder de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, van ser declarats morts després d'un intent d'assassinat. En arribar a la morgue, van descobrir que el cor d'en Bashir encara bategava. Havia sobreviscut. El seu pare no. Anys més tard— inclosos quatre anys d'amnèsia posterior a l'atac — un Bashir d'uns trenta anys s'embarca en un viatge de tornada a l'episodi que el va marcar de per vida.

L'incident es va produir entre els alts i baixos de 1983, quan la lluita política palestina estava en flames amb el lideratge de Jasser Arafat i el Mosad israelià conspirant per fer front al seu avanç. En aquest documental estrenat gairebé trenta anys després, el director jordà Mahmoud al Massad construeix una estructura on la recerca personal d'un personatge gravitador s'entrellaça amb la trama política d'una regió en constant lluita.

Utilitzant ficcionalitzacions dels moments narrats per Bashir, entrevistes amb vells amics del seu pare i trobades amb amics íntims i la seva pròpia mare, Aquesta és la meva imatge quan era mort pren forma a mesura que es desenvolupa. La premissa narrativa és recórrer un camí en el temps per dibuixar la figura borrosa d'un pare. Això inclou la posada en perspectiva del seu ideal polític i el traçat de l'horitzó personal del mateix Bashir.